La salut mental de la joventut és la més afectada després de la pandèmia. El 43,1% de la població jove valenciana confirma que han vist perjudicada la seua salut mental a causa del confinament. 

 

En l’estudi sociològic sobre salut mental de 2022 del Consell Valencià de la Joventut s’assegura que si en l’àmbit mèdic la salut mental està en un segon plànol, en l’àmbit social es troba una tendència generalitzada a amagar i invisibilitzar qualsevol malaltia o trastorn mental per l’estigma social que hi ha creat en la nostra societat.

 

Així mateix, la problemàtica augmenta, a la Província de Castelló,  quan les quatre unitats de salut mental es troben desbordades. Segons el president del Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló, Jaume Agost, no hi ha suficients treballadors a les unitats de salut mental i les Unitats de Conductes Addictives (UCA) per oferir un servei de qualitat a tots els joves.

 

Pandèmia i evolució digital 

 

Arrel de la pandèmia i l’evolució digital, s’ha focalitzat l’atenció en la salut mental, evidenciant problemes que ja existien, però que estaven invisibilitzats. L'aïllament social i les dificultats econòmiques han contribuït a l’augment de persones amb problemes de salut mental. Aquesta temàtica ha guanyat visibilitat en els mitjans de comunicació i ha impactat, significativament, en les agendes polítiques, tant estatals com autonòmiques. 

 

“Totes les persones necessitem un cert control i quan aquest desapareix busquem altres formes de paliar-lo” afirma la psicòloga i orientadora educativa Maria Gascó. En aquest període d’inestabilitat, la incertesa i el descontrol estan molt presents en la vida dels joves, el que ha impulsat el desenvolupament d’aquest tipus de trastorns. La professional explica que com a conseqüència de la pandèmia els Trastorns Obsessius Compulsius (TOC) es van augmentar per la necessitat de rentar-se les mans de manera freqüent, la neteja compulsiva o la por al contagi. Però la pandèmia no és l’única causant, en el cas de l’estrès, el constant accés a la informació i la sobre exposició en xarxes socials han afectat a un nombre elevat de joves. 

 

Una salut mental de qualitat

 

Per evitar el desenvolupament massiu de patologies com els Trastorns de Conducta Alimentaria cal “fomentar una educació emocional, una resiliència i la construcció d’una identitat per basar la nostra autoestima en qualitats més enllà de l’aparença física” com indica Gascó. Però, la psicòloga també recalca la importància d’impulsar una educació sobre salut mental. 

 

Desde la Diputació Provincial de Castelló també son concients de la importància d’enfortir la salut mental de la població jove, ja que la presidenta Marta Barrachina s’ha reunit amb el Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana (COPCV) per “donar visibilitat, trencar estigmes i treballar en la prevenció i en la dotació de recursos just a experts i les diferents administracions”, que arriben fins els pobles més menuts de la provincia, segons indica la presidenta de la diputació Marta Barrachina. 

 

Tenint en compte que la Comunitat Valenciana es la segona autonomia amb major nombre de trastorns depressius i la primera en trastorns d’addiccions, la Vicepresidenta Segona i consellera de Serveis Socials, Igualtat  i Habitatge, Susana Camarero, veu la necessitat d’actuar només es comença a detectar el problema. Per aquesta raó, Camarero planteja la mesura “d’incloure la salut mental en els informes de salut escolar que realitzen els metges d’atenció primària quan els xiquets i adolescents canvien d'etapa educativa”. 

 

De la mateixa manera, a partir de les dades adquirides després de la pandèmia i la gran preocupació dels pares i mares, la FAMPA Castelló-Penyagolosa en col·laboració amb la Confederació Española de Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (CEAPA) el passat més de novembre va oferir en l’Espai Cultural el Menador de Castelló una formació per promoure la salut mental en l’adolescència. En aquest taller es proporcionen a les famílies les ferramentes necessàries per abordar les principals preocupacions relacionades amb aquest tema, a més d’oferir recursos i exercicis per a realitzar en els fills per fomentar l’autoestima a través de l’escolta i la comprensió. A més, desde la FAMPA es recalca la importancia de formar a les famílies per poder enfrontar les problemàtiques que poden arribar a partir els seus fills i filles.

 

Formacions com aquestes son importants ja que, segons l’estudi sociològic del Consell Valencià de la Joventut, un mal ambient familiar pot ser una de les principals causes de problemes de salut mental en la joventut. Per tant, tenint en compte l’envergadura d’aquestes problemàtiques que a més d’oferir aquestos tallers, desde la Federación de las Associacions de Mares i Pares Castelló-Penyagolosa es demana que “les institucions educatives desenvolupen plans d’acció per la prevenció i intervenció, per crear espais saludables i segurs que protegisquen la salut mental dels estudiants en els centres educatius”.