De menjar-te el món a que el món se te menge a tu amb Alba Martín

Què és l’agorafobia?

L'agorafòbia és un trastorn d'ansietat caracteritzat per una por intensa i persistent a situacions o llocs en els quals escapar pot resultar difícil o incòmode, o on l'ajuda podria no estar disponible en cas d'experimentar símptomes d'ansietat o un atac de pànic. Les persones amb agorafòbia sovint eviten o senten ansietat significativa davant situacions com estar en llocs oberts, estar en llocs tancats, usar el transport públic, estar en una cua o multitud, o estar sola fos de casa.

L'agorafòbia pot manifestar-se en diverses formes, i la seva gravetat pot variar. Algunes persones poden limitar significativament les seves activitats quotidianes a causa de la por d'experimentar ansietat en situacions específiques. Això pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida i la capacitat per a dur a terme tasques rutinàries.

És important destacar que l'agorafòbia pot estar associada sovint amb el trastorn de pànic. Les persones amb agorafòbia a vegades temen estar en situacions en les quals podrien tenir un atac de pànic i no poder escapar o rebre ajuda.

“Estava a un 95% segura que el que m'ocorria era un problema físic i no mental”

Els primers símptomes que va començar a desenvolupar Alba van ser en les festes del seu poble i tots ells es manifestaven de manera física, mitjançant marejos, falta d'apetit, sensació de desubique o problemes per a anar al bany. La idea que fos un problema psicològic no estava en la seva ment en cap moment pel que va decidir acudir a tota mena d'experts com a l'oftalmòleg, a l'otorrino o a l'hospital a fer-se tot tipus de proves relacionades amb el sucre o la tensió. No obstant això els resultats eren positius i va decidir buscar ajuda psicològica, i a través d'un procés d'avaluació, va descobrir que el seu malestar físic estava vinculat a l'agorafòbia.

La importància de saber identificar el que t'ocorre en una malaltia és un pas fonamental cap al benestar i la recuperació. Sovint, els símptomes físics poden portar a una cerca constant de respostes mèdiques, però darrere d'ells pot amagar-se una realitat emocional que mereix ser reconeguda i abordada.

El cas d'Alba destaca la importància de la consciència i la comprensió de la nostra salut mental. Identificar els senyals i símptomes emocionals subjacents és essencial per a un diagnòstic i tractament precisos. A vegades, la ment pot expressar el seu malestar a través de símptomes físics, i abordar aquestes preocupacions emocionals pot conduir a una millora significativa en la qualitat de vida. Reconèixer i comprendre les nostres experiències emocionals no sols ens brinda una visió més completa de la nostra salut, sinó que també ens permet buscar el suport adequat.

Viure amb agorafobia: ansietat i atacs de pànic

L'agorafòbia és un trastorn d'ansietat que pot manifestar-se amb símptomes físics com a marejos, palpitacions i dificultat per a respirar. L'ansietat pot associar-se amb situacions específiques, com estar en llocs públics o oberts, on la sensació d'escapar o rebre ajuda pot ser limitada. Alba, sense saber-ho, evitava situacions que desencadenaven la seva ansietat, aillant-se així a la seva habitació, l'únic lloc en el qual se sentia segura.

Alba va començar a desenvolupar una sensació de pànic cada vegada que havia d'agafar el tramvia per a anar a la universitat. Li entraven calors, freds, marejos i la necessitat de sortir d'aquí. Tot això va provocar que deixara d'anar a classe i es tanqués en el seu pis d'estudiants. A poc a poc els símptomes van anar empitjorant fins a tal punt que va deixar d'anar a fer la compra perquè el fet d'anar a un supermercat li suposava un repte el qual era incapaç d'enfrontar-se. La situació va arribar fins a tal punt que va acabar tancant-se a la seva habitació i només sortia per a fer-se una cosa ràpida de menjar.

Els seus pares es van adonar de tot el que estava vivint i van decidir obligar-la al fet que tornés a casa per a poder tenir-la més controlada i ajudar-la en el seu procés de recuperació. Van ser ells el que li portaven tots els dies a classe, l'acompanyaven fins on estaven les seves companyes perquè elles l'ajudaren a entrar a la universitat perquè sofria de pànic.

Com fer front a l’Agorafobia?

1. Buscar ajuda professional: Un professional de la salut mental, com un psicòleg o psiquiatre, pot ajudar a avaluar la situació, proporcionar un diagnòstic precís i desenvolupar un pla de tractament personalitzat. La teràpia cognitiu-conductual (TCC) i la Teràpia Dialèctica Conductual (DBT) són enfocaments comuns utilitzats per a tractar l'agorafòbia.

“Estava tan desesperada que l'únic pilar que tenia era donar-me suport en la meva psicòloga”. Per a Alba el seu gran suport incondicional va ser la seva psicòloga perquè era l'única persona capaç d'entendre-la i ajudar-la a superar l'ansietat per la qual estava vivint.

1. Teràpia d'exposició: La teràpia d'exposició gradual és una part clau del tractament per a l'agorafòbia. Implica enfrontar-se gradualment a situacions temudes per a reduir l'ansietat associada. Aquest enfocament permet que la persona s'acostumi i s'adapti progressivament a les situacions que provoquen por.

La psicòloga d'Alba va utilitzar aquesta tècnica perquè pogués a poc a poc fer front a aquelles activitats que abans podia realitzar amb facilitat. Aquest procés constava de diferents fases en les quals el primer dia havia d'agafar un tramvia únicament dues parades acompanyat de la seva mare. Una vegada havia aconseguit aquesta primera fase el segon dia havia d'agafar-lo sola sabent que la seva mare li esperava baix de la parada i així mitjançant una evolució tornar a la normalitat.

1. Practicar tècniques de relaxació: Aprendre tècniques de relaxació, com la respiració profunda, la meditació o el mindfulness, pot ajudar a reduir l'ansietat en moments de malestar. Aquestes tècniques poden utilitzar-se com a eines d'afrontament per a gestionar els símptomes en situacions desafiadores.

1. Establir metes assolibles: Fixar metes petites i assolibles pot ajudar a construir la confiança i a augmentar gradualment la tolerància a l'ansietat. Cada assoliment, no importa que petit, pot ser un pas significatiu cap a la recuperació.

1. Involucrar a un sistema de suport: Compartir l'experiència amb amics, familiars o un grup de suport pot proporcionar comprensió i suport emocional.

Alba tan sols va sofrir un episodi de controvèrsia amb els seus amics perquè tan sols tres dies després que li van diagnosticar agorafòbia les seves amigues li van dir de quedar i ella va dir que no podia perquè no era al poble no obstant això es van adonar que si estava i es van enfadar. Alba no s'havia atrevit encara a explicar-ho ja que seguia en xoc però una vegada es va sincerar amb ells van saber entendre-la i respectar-la.

1. Medicaments: En alguns casos, els medicaments, com a antidepressius o ansiolítics, poden ser receptats per un professional de la salut per a ajudar a alleujar els símptomes d'ansietat.

Alba va començar el seu tractament acudint al psicòleg, i posteriorment va acudir a un psiquiatre el qual li va receptar ansiolítics i antidepressius per a accelerar així el procés d'ajuda. A la llarga va deixar de prendre-les i avui dia acudeix solament al psicòleg.

1. Autoeducació: Aprendre més sobre l'agorafòbia, els seus símptomes i estratègies de maneig pot ser empoderador. La comprensió de l'afecció pot ajudar a desmitificar i reduir l'estigma associat.

Moltes vegades la gent que és diagnosticada per una malaltia no comuna, sofreix més perquè no entén de què tracta ni perquè se sent així que per la malaltia en si. Per això és important aprendre més sobre el que s'està passant a través de professionals o persones que hagin viscut la mateixa situació.

1. Practicar l'autocompassió: Enfrontar l'agorafòbia pot ser desafiadora, i és fonamental ser amable amb si mateix en el procés. L'autocompassió implica tractar-se a un mateix amb gentilesa i comprensió, reconeixent que enfrontar les pors requereix coratge i esforç.

Un consell que Alba li donaria a una persona que passa pel mateix és que tinga molta paciència i molta força de voluntat. Pensar que a poc a poc tot anirà bé, encara que en aquests moments pugues arribar a pensar que la teva vida no tornarà a ser la mateixa i que mai seràs capaç de fer el tipus d'activitats que gaudies fer abans.