TCA i ansietat en adolescents

Els trastorns de la conducta alimentària són afeccions mèdiques serioses i sovint potencialment mortals que es relacionen amb patrons d'alimentació persistentment anormals. Existeixen diferents tipus de TCA:

1. Anorèxia Nerviosa: Caracteritzada per una restricció extrema de la ingesta d'aliments, un temor intens a guanyar pes i una percepció distorsionada del cos.

2. Bulímia Nerviosa: Es caracteritza per episodis recurrents d'ingesta d'aliments excessiva seguits de comportaments per a evitar l'augment de pes, com el vòmit autoinduït, l'ús excessiu de laxants o l'exercici extrem.

3. Trastorn per fartada: Involucra episodis regulars d'ingestes d'aliments significativament grans, acompanyats d'una sensació de pèrdua de control durant l'episodi, però a diferència de la bulímia, no s'associa amb comportaments per a evitar l'augment de pes.

Factors que poden contribuir al desenvolupament dels TCA:

Factors Genètics:

• Existeixen evidències que hi ha una predisposició genètica als TCA. Si hi ha antecedents familiars de trastorns alimentaris, la probabilitat de desenvolupar un pot ser major.

Factors Psicològics:

• Baixa autoestima i autoimatge negativa.

• Perfeccionisme extrem.

• Dificultats en la gestió emocional, especialment en situacions d'estrés, ansietat o depressió.

Factors Socioculturals:

• Pressions socials i culturals per a complir amb estàndards de bellesa poc realistes.

• Estigmatització del pes i l'aparença.

• Comparació amb uns altres, especialment a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Factors Ambientals:

• Experiències traumàtiques, com a abús o bullying.

• Comentaris negatius sobre el pes o l'aparença.

• Influència de companys o amics amb comportaments alimentaris restrictius.

Esport i Exercici Excessiu:

• La participació excessiva en activitats físiques, especialment quan està vinculada amb la necessitat de perdre pes.

Canvis de Vida Significatius:

• Esdeveniments de vida estressants, com a ruptures o pèrdua de sers estimats, poden desencadenar el desenvolupament de trastorns alimentaris.

Com saber si algú del teu voltant està patint un TCA?

Identificar si algú en el teu entorn pateix un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) pot ser delicat, ja que aquests trastorns sovint es caracteritzen per comportaments ocults i una negació per part de la persona afectada. No obstant això, existeixen signes i símptomes que podrien indicar la presència d'un TCA i que van alertar a l'entorn de Rocío:

Els canvis en el comportament alimentari: Rocío era conscient que estava perdent pes perquè la bàscula li ho indicava no obstant això ella mateixa no ho veia pel que va començar a deixar de menjar a preocupar-se constantment per les calories, greixos o contingut nutricional dels aliments. Els seus pares durant el confinament no van ser conscients del canvi físic que estava experimentant perquè la veien tots els dies, però quan es va acabar el confinament i van eixir al carrer la gent que feia tres mesos que no la veien es van adonar de la situació.

Aïllament social de l'entorn: Es parlarà en el següent apartat però evitar fer esdeveniments socials que involucren menjar és un altre dels símptomes que poden alertar a l'entorn. I això comporta a grans canvis emocionals que influeixen en l'estat d'ànim, i que es mostren en forma d'irritabilitat o ansietat.

L'obsessió amb l'exercici especialment si s'associa amb la necessitat de cremar calories o perdre pes. Rocío va començar a desenvolupar comportaments obsessius, si menjava una mica més del que per a ella era normal després s'obligava a fer esport si no li entrava ansietat.

La preocupació extrema per la Imatge Corporal és un altre dels símptomes destacats, així com les queixes constants sobre l'aparença física, fins i tot si no hi ha evidència objectiva d'un problema. Que deriven en canvis en la manera de vestir, ja que quan tothom et diu el prima que aquestes comences a vestir de manera folgada per a intentar ocultar-ho.

Les queixes freqüents de malestar físic relacionades amb els marejos o debilitat, que podrien estar relacionades amb comportaments alimentaris restrictius. A això se li suma el desequilibri del cicle menstrual. A causa de la falta d'aliments la menstruació desapareix, a Rocío no li va vindre la regla en un any.

Tots aquests símptomes sempre van acompanyats de la negació del problema. A pesar que la psicòloga, el metge i l'entorn pròxim de Rocío li feia saber el problema pel qual estava passant, ella el negava perquè no el veia reflectit en el seu cos.

Com és el dia a dia d'una persona amb anorèxia?

Rocío va començar a desenvolupar els primers comportaments de TCA durant la pandèmia de 2020 per tant el seu dia a dia en aquells moments no era el que podríem considerar normal. No obstant això, el gran canvi en la seua rutina va arribar quan el confinament va finalitzar i la gent va tornar a eixir al carrer.

És molt comú que persones que desenvolupen algun tipus de malaltia mental i siguen conscients d'això intenten tapar-lo amb altres activitats socialment acceptades, Rocío ho va fer a través dels estudis. Ens conta que ella mai havia sigut una persona que haguera tret excel·lents notes però quan va ocórrer això ella estava en segon de batxillerat i per a no assumir el problema que patia l'ocultava mitjançant els alts resultats acadèmics. Això sumat al fet que va deixar d'eixir de casa perquè no volia sopar fora, ni eixir de festa ni anar a concerts, l'única cosa que feia era estudiar.

Un altre dels canvis que va afectar el TCA en la seua vida va ser començar a canviar la seua manera de vestir, els seus gustos, les seues preferències musicals que li va portar a deixar d'anar a concerts o de fer plans amb els seus amics que abans realitzava de normal.

Es pot eixir d'una TCA?

Per a superar el TCA, Rocío ens conta que va ser primordial comptar amb l'ajuda primer del seu entorn (familiars i amics) i posteriorment d'ajuda psicològica i metgessa.

La confiança és un dels punts més importants perquè en els inicis del seu tractament enganyava el seu entorn per a parer que si estava menjant però en realitat no ho feia.

Per a Rocío també va ser de gran ajuda entendre's a si mateixa i conéixer-se més. Fa un any que va decidir començar a pujar a xarxes socials una cosa que sempre li havia agradat fer, cantar. Va començar a notar que això li agradava a la gent i a ella mateixa pel que va començar també a voler-se més a si mateixa.

Canviar d'entorn i envoltar-se de gent que li entenia i l'ajudava a superar les seues adversitats sense jutjar-la va ser també un punt molt important. La salut mental és molt important en aquests casos i conèixer a persones que no els importa si estava més grossa, més prima, més alta o més baixeta el va ajudar a poder eixir.

Malgrat tot això, Rocío pensa que un TCA és una malaltia cíclica de la qual es pot eixir, però no obstant això els pensaments sempre estaran,

Ella no ha patit recaigudes com a tal però de tant en tant, sobretot en èpoques d'estrés com a exàmens en les quals no porta una rutina evita mirar-se a l'espill perquè no es veu a si mateixa. Després de molt de temps lluitant contra la malaltia ha aprés a localitzar actituds perilloses per la qual cosa és capaç de controlar eixos impulsos que fa dos anys seria impossible.

Per a poder ampliar els coneixements del tema i entendre com en l'actualitat existeix una cultura de la dieta i els efectes que aquesta comporta en nosaltres us deixem el link a un episodi de Somos Estupendas en el qual es fa una gran reflexió sobre el tema. https://youtu.be/t5R4OVo3OKQ?si=1UVPpehCwSvqXQQ2