Els trastorns alimentaris en l’esport: Maria Albert

La relació entre esports d'alt rendiment i els trastorns alimentaris pot ser complexa i multifacètica. Si bé no tots els participants en esports de rendiment desenvolupen trastorns alimentaris, hi ha factors en aquestes disciplines que poden contribuir a la seva aparició o agreujament i que sense saber-ho queden atrapats en el subconscient de les persones durant la resta de la seva vida.

En el ballet i en molts esports d'alt rendiment, existeix una forta pressió estètica. La imatge corporal idealitzada pot portar a una obsessió per mantenir un pes específic o una figura prima, la qual cosa, al seu torn, pot contribuir al desenvolupament de trastorns alimentaris. La competència i la constant comparació amb altres ballarins poden generar ansietat i preocupació per la imatge corporal. El ballet implica un entrenament físic intens i rigorós. Els ballarins poden sentir la necessitat de controlar la seva ingesta calòrica per a mantenir l'energia necessària per a l'entrenament, però al mateix temps, poden desenvolupar un temor a guanyar pes. Els comentaris i les crítiques sobre l'aparença física, que són comunes en entorns de rendiment, poden contribuir a la insatisfacció corporal i desencadenar comportaments alimentaris perjudicials. La influència dels companys i la percepció del que es considera acceptable en el grup també poden afectar de manera perjudicial.

Factors de risc en el desenvolupament dels trastorns alimentaris en l’àmbit esportiu

És l'esport, que requereix un comportament alimentari regulat, el que desencadena un trastorn alimentari?, o per la seva part l'activitat esportiva d'elit, és l'expressió d'un trastorn alimentari existent en el perfeccionisme i l'extrema exigència?

No existeix una resposta concreta a aquesta pregunta, no obstant això, sí que està demostrat que hi ha una gran quantitat d'esports als quals solen captar l'atenció a persones amb trastorns alimentosos ja que en ells troben de justificar la seva extrema primesa. Entre elles destaca la gimnàstica artística, rítmica, el taekwondo entre altres.

Aquest no va ser el cas de Maria Albert, perquè ella va començar en el món de la gimnàstica com una activitat extraescolar enfocada únicament al gaudi. No obstant això, tan sols amb dotze anys, quan va començar a competir de manera professional, les dietes van entrar en la seva vida i amb elles els primers pensaments obsessius sobre la seva condició física.

La participació en esports d'alt rendiment i les dietes associades poden afectar nens i adolescents de manera significativa. És important destacar que la influència pot variar segons factors individuals, incloent-hi l'edat, el desenvolupament físic i emocional, i la capacitat per a manejar les demandes associades amb el rendiment esportiu d'elit. Entre les possibles conseqüències destaquen les que poden afectar en el creixement i desenvolupament de l'individu. Les càrregues d'entrenament extremes i les dietes restrictives poden afectar la salut òssia, augmentant el risc de lesions i problemes de creixement. Per part seva, també trobem conseqüències respecte a la salut mental i emocional dels xiquets.

La pressió per a complir amb estàndards de rendiment pot contribuir a problemes de salut mental, com l'ansietat. Així mateix les altes exigències com les dietes restrictives i la pressió comporten a desordres alimentaris com l'anorèxia i la bulímia.

Un nombre significatiu d'atletes manifesten que el seu entrenador els ha aconsellat que perdin pes. Els esportistes joves són generalment més vulnerables i aquest tipus de recomanacions són percebudes com un requeriment per a la millora en l'execució.

Maria ens conta que amb la dansa estàs exposada al fet que la gent et mira constantment el cos i per això reps molts comentaris que t'acaben afectant. Amb 12 anys estar sempre a dieta, restringir aliments, pensar que si deixes de menjar aconseguiràs més objectius. “No t'havies preocupat per això fins a aquest moment, en lloc de centrar-te en altres coses que també importen”

Quines conseqüències pot tindre en el futur dels xiquets i adolescents?

Malgrat haver deixat l'esport fa anys, Maria fins a dia d'avui, porta amb si mateix el pes de l'exigència a la qual estava sotmesa el seu cos i ment quan practicava ballet.

“T'acompanya per sempre, però el tu decideixes quant et va afectar la resta de la teva vida”. Es pot sortir de la part “més dolenta” però t'acompanya sempre el pensament de comparar-te constantment amb les persones per culpa de la sobreexposició dels cossos a la qual avui dia, i més que mai, estem sotmesos. L'important és que aquests pensaments no et condicionin en el que tu vulguis fer amb la teva vida.

Maria va viure un desequilibri en el control del menjar, va haver-hi èpoques en les quals va deixar de menjar fora de casa en moltes ocasions perquè sentia que no tenia el control del que estava ingerint. Altres situacions en les quals quan sortia menjava tot allò que a casa es prohibia a si mateixa o pel contrari a casa menjar tot el que volia ja que sentia ser lliure de fer el que vulgui i no tenir la pressió que tens a gent mirant-te.

Vaig tornar d'intercanvi amb 15 anys i vaig engreixar, i aquí vaig rebre molts comentaris i la solució que em van donar els meus pares va ser una dieta controlada, per ells i per un especialista. Moltes vegades arribava de ball i no sopava. Ma mare m'ajudava molt perquè no deixara de menjar, adaptant-me al fet que m'assegués a la taula encara que no mengi el que hauria de menjar, almenys menjava. Els meus professors també em vigilaven molt amb el cos perquè a la mínima em veien si alguna cosa no anava bé i em preguntaven de seguida, amb cursos per a saber com alimentar-nos. “Aprendre menjar bé i que te de energia, no solament menjar i ja”

“Fingir l’autoestima fins que te l’acabes creient”

Actuar amb confiança i autoestima, fins i tot quan no se sent internament, pot influir en la percepció personal al llarg del temps. La idea de "fingir" implica un acte conscient, una actuació. A vegades, adoptar uns certs comportaments pot influir en com ens percebem i com ens perceben els altres. Actuar amb autoestima podria ser el primer pas per a conrear-la genuïnament.

En adoptar una actitud positiva i segura, encara que inicialment pugui sentir-se com un exercici artificial, podria obrir la porta a una nova manera de veure i experimentar la vida. La ment té la capacitat d'adaptar-se, i a vegades, canviar la forma en què ens comportem pot canviar la nostra perspectiva.

Encara que "fingir" podria semblar una forma d'autoengany, en aquest context podria considerar-se com una eina constructiva per a superar barreres internes. Si l'autoestima és baixa, actuar com si es tingués autoestima podria iniciar un procés de canvi.

En adoptar una actitud positiva i segura, encara que inicialment pugui sentir-se com un exercici artificial, podria obrir la porta a una nova manera de veure i experimentar la vida. La ment té la capacitat d'adaptar-se, i a vegades, canviar la forma en què ens comportem pot canviar la nostra perspectiva.

En "Black Swan", dirigida per Darren Aronofsky i protagonitzada per Natalie *Portman, els trastorns alimentosos no són el tema central, però sí que s'aborden a través de la protagonista. Aquesta, obsessionada per la perfecció, exhibeix símptomes relacionats amb trastorns alimentosos i cerca activament la primesa característica en professionals de l'esport.

Us deixem el link directe a la visualització de la pel·lícula en la plataforma de Disney Plus: https://www.disneyplus.com/es-es/movies/cisne-negro/pkdHtGuu6VZ4