Està relacionat el TDAH i els problemes d’aprenentatge? Per Aitana Arnau

Què és el TDAH?

El Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neuropsiquiàtric comú que afecta nens i, sovint, persisteix en l'adolescència i l'edat adulta. Es caracteritza per tres símptomes principals, que poden presentar-se de forma combinada o predominant:

1. Dèficit d'atenció: Dificultat per a parar esment de manera sostinguda, distraccions freqüents, dificultat per a organitzar-se i completar tasques, i oblit de detalls en activitats diàries.

2. Hiperactivitat: Activitat motora excessiva, incapacitat per a estar quiet durant períodes prolongats, impulsivitat i dificultat per a esperar torns.

3. Impulsivitat: Actuar sense pensar en les conseqüències, dificultat per a controlar els impulsos i prendre decisions precipitades.

TDAH i aprenentatge

El TDAH pot afectar significativament l'aprenentatge dels nens. Algunes maneres en què aquest trastorn pot estar relacionat amb les dificultats d'aprenentatge són:

1. Problemes d'atenció: La dificultat per a mantenir l'atenció en tasques i activitats acadèmiques pot afectar negativament el rendiment escolar. Els nens amb TDAH poden distreure's fàcilment, la qual cosa dificulta l'absorció i retenció de la informació.

2. Dificultats organitzatives: La falta d'habilitats organitzatives pot portar a problemes amb la planificació i la finalització de tasques. Els nens amb TDAH poden tenir dificultats per a mantenir-se organitzats, seguir instruccions i complir amb terminis.

3. Impulsivitat: La impulsivitat pot conduir a respostes ràpides i decisions precipitades en l'entorn escolar, la qual cosa pot afectar la qualitat del treball acadèmic i la presa de decisions efectiva.

4. Dificultats en l'autoregulació: L'autoregulació, que implica controlar les emocions i el comportament, pot ser un desafiament per als nens amb TDAH. Les reaccions emocionals intenses poden interferir amb la capacitat de concentrar-se i aprendre.

5. Baix rendiment acadèmic: Els problemes d'atenció i organització, combinats amb la impulsivitat, poden resultar en un baix rendiment acadèmic. Els nens amb TDAH poden enfrontar desafiaments en àrees com la lectura, l'escriptura i les matemàtiques.

L'abordatge del TDAH en l'entorn educatiu sol requerir una combinació d'intervencions, que poden incloure adaptacions a l'aula, estratègies pedagògiques específiques, suport emocional i, en alguns casos, medicaments. La col·laboració entre professionals de la salut, educadors i pares és essencial per a proporcionar un entorn d'aprenentatge que s'adapti a les necessitats individuals dels nens amb TDAH.

Com poden els centres educatius ajudar als alumnes que pateixen TDAH?

Quan Aitana tenia quatre anys una professora d'infantil es va adonar que compartia molts dels mateixos símptomes que sofria el seu fill que tenia TDAH. Aquests símptomes inclouen ser molt nerviosa o estar molt distreta pel que li va suggerir que anés a fer-se unes proves que van acabar concloent que si patia de TDAH.

El diagnòstic d'aquesta professora va ser crucial per al futur desenvolupament escolar d'Aitana. No obstant això quan va començar en l'ESO va tenir la necessitat de demanar una major ajuda en l'institut perquè les dificultats cada vegada eren majors i ella era incapaç de fer-los front. Des de l'institut l'ajuda va ser mínima perquè a pesar que ella va lliurar un informe mèdic en el qual explicava la seva situació mai van prendre les mesures que ella necessitava en el seu moment com per exemple fer exàmens diferenciats o comptar amb una classe reduïda d'aprenentatge degut a la seva falta de concentració.

Aquí hi ha algunes mesures que els centres educatius poden considerar per a fer costat als alumnes amb TDAH:

1. Avaluació primerenca i diagnòstic:

• Realitzar avaluacions primerenques per a identificar als estudiants amb TDAH.

• Col·laborar amb professionals de la salut per a obtenir diagnòstics precisos.

2. Adaptacions a l'aula:

• Proporcionar seients estratègics per a minimitzar distraccions.

• Permetre descansos curts o intervals de moviment per a alliberar l'energia acumulada.

• Utilitzar tècniques d'ensenyament multisensorials i mètodes interactius.

3. Suport individualitzat:

• Desenvolupar plans d'educació individualitzada (PEI) per a estudiants amb TDAH.

• Assignar tutors o assistents d'aula per a proporcionar suport individual.

4. Comunicació oberta:

• Mantenir una comunicació oberta i regular amb els pares per a comprendre les necessitats específiques de cada estudiant.

• Fomentar la col·laboració entre mestres, pares i professionals de la salut.

5. Entrenament per al personal:

• Oferir capacitació contínua per a mestres i personal escolar sobre el TDAH i estratègies efectives per a l'aula.

• Assegurar que el personal estigui al corrent de les adaptacions i modificacions necessàries.

6. Tecnologia de suport:

• Proporcionar eines tecnològiques que ajudin en l'organització i gestió del temps.

• Permetre l'ús de tecnologies d'assistència, com a gravadores o aplicacions específiques.

7. Entorn estructurat:

• Mantenir rutines i estructures consistents a l'aula.

• Proporcionar instruccions clares i breus.

8. Modificacions en l'avaluació:

• Considerar adaptacions en els mètodes d'avaluació, com a extensions de temps o entorns d'avaluació més tranquils.

• Avaluar el progrés de manera més holística, tenint en compte l'esforç i la millora, a més dels resultats finals.

9. Fomentar l'autoestima i l'autoregulació:

• Implementar estratègies per a enfortir l'autoestima de l'estudiant.

• Ensenyar tècniques d'autoregulació i habilitats socials.

10. Programes d'intervenció conductual:

• Implementar programes d'intervenció conductual per a abordar comportaments específics associats amb el TDAH.

• Establir sistemes de recompenses i reforços positius.

“Tot el món s’està enterant i a mi m’ho han d’explicar 5 vegades”

A les aules bullicioses i dinàmiques, els estudiants amb Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), com Aitana, sovint es troben en una constant lluita. La sensació que "a mi m'ho han d'explicar cinc vegades i a la resta amb una vegada els basta" crea un ressò persistent en la seva experiència educativa.

Per a Aitana, cada lliçó es converteix en un laberint mental que requereix un esforç addicional per a navegar. Mentre els seus companys semblen absorbir la informació amb facilitat, ella s'enfronta a la necessitat constant de tornar a revisar i desentranyar conceptes. La bretxa entre ella i els seus companys sembla eixamplar-se, i sovint, es troba atrapada en la sensació de no estar a l'altura.

Les comparacions constants pesen sobre les espatlles dels alumnes que sofreixen de TDAH com un recordatori diari dels seus desafiaments. Encara que la seva ment desborda de creativitat i perspicàcia, es veu eclipsada per la dificultat de mantenir l'atenció i processar la informació de manera ràpida. La frustració creix quan els altres semblen avançar sense esforç, mentre ella s'esforça per mantenir el ritme.

En el cor d'aquesta experiència jeu el desig fervent de ser compresa, que el sistema educatiu reconega les diferents formes en què les ments treballen. La constant necessitat d'explicacions addicionals no reflecteix una falta de capacitat; més aviat, és una manifestació de la necessitat d'un enfocament d'aprenentatge més individualitzat i comprensiu.

En comprendre les experiències dels qui s'enfronten a desafiaments com el TDAH, podem construir un entorn educatiu que promogui la inclusió i la florida de cada individu, independentment de les diferències en el seu camí d'aprenentatge.

“Antes posava l’enfermetat d’escut”

En ser diagnosticada de TDAH a una edat tan primerenca, Aitana ens conta que la seva personalitat i la manera que ha tingut de comportar-se ha estat sempre lligada en certa manera al problema que patia.

Portava 13 anys medicant-se i va decidir deixar-les ja que si no deixava de prendre-les, mai anava a aprendre a autocontrolar-se. Va comprendre que si no ho feia per si mateixa no ho anava a fer unes pastilles.

Aquest procés no va ser fàcil en la seva vida perquè la impulsivitat és un dels factors que caracteritzen el TDAH i en deixar de prendre les pastilles va deixar també de controlar la forma en la qual els seus impulsos sortien a la llum pel que va perdre moltes de les amistats que tenia. La hiperactivitat també li ha suposat un repte en les relacions interpersonals perquè el ser inquieta i molt parladora en moltes ocasions pot cansar i avorrir a la gent.

No obstant això i malgrat els obstacles que ha tingut després de la seva decisió de deixar de prendre les pastilles, Aitana ens conta que ha estat una de les millors coses que ha fet fins al moment perquè s'ha demostrat ser capaç de continuar vivint sense elles, autocontrolar-se i coneixent-se a si mateixa.

Por aquí os dejamos el link directo a la página web de la fundacioncadah.org, especialmente al apartado en el que se recomienda una guía de libros para niños, adolescentes, adultos y familiares de gente que sufre TDAH. https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/tdah-lecturas-recomendadas-afectados-y-familias.html